Lidiar amb la diversitat lingüística dins de la classe: tot un repte per als professors

Lidiar amb la diversitat lingüística dins de la classe: tot un repte per als professors

 

Dr. Xavier Pascual Calvo

Universitat Autònoma de Barcelona

Barcelona, 2017

 

Aquest article es una reflexió sobre un model d’educació el propòsit del qual es familiaritzar als estudiants i als professors amb la diversitat cultural i lingüística present en les nostres classes. Donada la notable divergència entre la llengua i cultura de l’escola i les llengües i cultures del creixent nombre d’estudiants – la diferencia entre escoles i famílies – ens agradaria reflexionar sobre algunes estratègies educacionals per a poder unir aquests conceptes. Una de les estratègies clau es entendre la importància de representar els coneixement que tenen els alumnes sobre la llengua per a poder acollir aquesta diversitat con una eina d’aprenentatge per a tots els companys.

Aquestes idees sorgeixen d’un projecte realitzat pel Centre Europeu de Llengües Modernes del Consell d’Europa, el qual té en compte als alumnes, l’idioma dels quals, es diferent al de l’escola. Aquest projecte, portat a terme en diverses escoles de primària durant un període de tres anys, va crear un gran impacte en els alumnes a l’hora d’exposar-los l’existència d’altres llengües i cultures, no amb la intenció d’ensenyar-los una llengua estrangera sinó amb la de ficar-los en contacte directe en concret amb llengües i cultures dels seus companys. El projecte va donar molts resultats positius, des del sentit de integració per part de tots els alumnes, a adonar-se de la importància que tenien els coneixements del pares com a font col·lectiva per una visió mes positiva del plurilingüisme. A més, el projecte ressalta la milloria del bilingüisme d’alguns alumnes, i mostra com transformar una classe monolingüe i d’una sola cultura a una més oberta, multilingüe i amb un espai cultural més divers.

La diversitat lingüística deuria considerar-se una riquesa i no un problema.

Com a professors, deuríem tenir en compte la heterogeneïtat lingüística i cultural dels alumnes, la varietat de llengües que es parlen  i l’abundància de la seva afiliació cultural. En un ambient educatiu normalment ancorat a un sistema de pràctiques monolingües, suposa tot un repte per al professor. L’estudiant que ha de deixar la seva llengua materna fora de l’escola, no entén per què no li està permés utilitzar-la a la classe. Té el sentiment de que aquesta suposa un problema per al centre. Està confirmat que les representacions negatives del bilingüisme entre nens d’origen immigrant, afecten en les seues habilitats lingüístiques. En comptes de referir-nos a l'heterogeneïtat preferim parlar de diversitat, una noció mes amplia i positiva. Aquesta segona fa possible que la pluralitat de llengües i cultures es considere com una riquesa més que com un problema. A més, la noció de diversitat ha sigut aprovada pel Consell d’Europa en nombrosos llocs de treball en el sector de les polítiques d’educació lingüística (Beacco and Byram, 2003).

 

Aconseguir que els alumnes plurilingües es sentin acollits a l‘escola

Com hem nomenat abans, la intenció d’aquest article es proporcionar als professors unes estratègies pedagògiques per a evitar la discriminació de la llengua i la cultura d’aquells alumnes que no comparteixen la llengua vehicular de l’escola, i busca incentivar la consideració de la diversitat com a eina d’aprenentatge.

Primer de tot, cap destacar la noció de la varietat lingüística. Cada alumne percep aquesta variació inclús abans d’entrar a l’escola, ja que experimenta la seva pròpia llengua materna en multitud de persones i situacions variades. Per tant, des de que naixen, inclús els nens monolingües, escolten diferents maneres de diàleg. Més endavant, al entrar a l’escola, hauran d’afrontar-se a nous reptes en relació amb la llengua de l’escola. Però poques vegades es tenen en consideració els diversos dialectes als centres educatius. És molt important per a nosaltres insistir en el fet de que una llengua sempre es pluralista, ja que no tots la parlen de la mateixa manera ni la experimenten igual. La pluralitat existeix dins d’una mateixa llengua parlada per una mateixa persona. Per exemple, un nen que parla amb els seu pares a casa o respon a les preguntes del professor, no està dins del mateix context lingüístic que quan juga amb els seus companys al pati.

El que els professors notaran de primeres a l’hora de que un nen d’origen immigrant s’expresse, serà les divergències de la norma en el llenguatge de l’escola.  Com més gran és la competència de l’alumne en l’idioma de l’escola, menys desenvolupat pot semblar el domini de la seva llengua materna. No obstant això, aquestes desviacions són simplement el rastre d’una «interllengua», el viatge cap al domini de l’idioma. No sempre es mostren competències en l’altre idioma del nen bilingüe, ja que aquest no té lloc a l’escola i, en general, els mestres no tenen coneixement dels mateixos i rares vegades han tingut l’experiència bilingüe i plurilingüe amb la qual poder ser conscients del que significa ser bilingüe o plurilingüe. La falta de capacitació en varietats lingüístiques, la importància que es dóna en el pla d’estudis a la prioritat de l’ensenyament de l’idioma nacional (Young and Helot,2003) i, més recentment, la introducció de l’aprenentatge d’un idioma estranger a l’edat de sis anys en molts països europeus, sovint impedeix que els professors tinguin en compte els diferents idiomes i processos d’aprenentatge existents a l’escola.

Es dóna per entés que el professor, com la persona responsable de transmetre els coneixements i les habilitats als alumnes dins del marc institucional de l’escola, deu assegurar-se de que l’alumne es senti còmode, creant un clima de confiança en el que es faciliten els intercanvis. Per tant, es tracta de reconéixer els propis coneixements lingüístics i culturals de l’alumne per a poder entendre la seva identitat

 

Què es pot fer per a que els estudiants es beneficien d’aquesta diversitat lingüística

Obvi és que les escoles no poden ensenyar totes les llengües a tots els alumnes, inclús en les de primaria, però si que existeixen millores pedagògiques que permeten que es tinguen en compte les diferents llengües presents a la classe. Aquest models es coneixen com el despertar a les llengües, «The Awakening to Languages» (Candelier, 2003) o  la educació i apertura a les llengües en l’escola «Education and Openness to Languages at School» (Perregaux, 1998; Perregaux et al.,20003) i es poden considerar com un model d’aprenentatge complementari. Aquests fan possible la integració de les llengües i les cultures familiars com a eines pedagògiques dins de l’aula i legitimar-les als ulls dels alumnes i els professors.

Els pares son la clau per a la integració de les llengües i cultures familiars. Els nostres estudis demostren que a traves de la participació dels pares, els professors i els seus alumnes han descobert la diversitat lingüística i cultural existent dins de la comunitat de l’escola i han sigut capaços de transformar-la en coneixement.

La intervenció dels pares en el projecte també ha contribuït al desenvolupament d’una visió molt més global de les llengües i les cultures entre els professors. A través d’aquesta experiència, han sigut capaços de reconéixer el valor que té el bilingüisme, independentment de les llengües involucrades, i millorar l’enteniment de l’escola amb nens bilingües a les classes.

Hem observat com els professors han desenvolupat un enfoque més «transdisciplinari» i inclusiu dins de la classe, permetent separar els idiomes i crear un vincle entre les disciplines, reduint així la bretxa habitual entre ells. Aquesta perspectiva mes inclusiva de l’educació va abastar a tots els nens de la classe, sense que ningun fos exclòs del grup.

El propòsit del despertar a les llengües i cultures no està únicament dirigit als nens bilingües, si no a tots ells, monolingües i bilingües, amb la intenció de construir el plurilingüisme, una cultura en comú per a tota la classe. La «cointervenció» dels pares i els professors desperta en els nens una consciència de la riquesa de la pluralitat lingüística i cultural que ja no roman superficial en una visió estereotipada.

Tots els professors deurien permetre a tots els estudiants moure’s d’un espai monolingüe a un plurilingüe, utilitzant cartells multilingües per a decorar les parets, incloent llibres bilingües a les biblioteques, etc. Les llengües i les cultures han de considerar-se en termes de recursos col·lectius i  situar-se en igualtat de condicions. El bilingüisme dels alumnes que parlen un idioma diferent al de l’escola ha de valorar-se per a permetre’ls trobar el seu lloc dins de l’aula.

 La recerca científica mostra que és més fàcil per a un nen convertir-se en bilingüe o plurilingüe quan es valoren tots els seus idiomes i quan es fomenta la connexió entre ells. És important que els pares continuïn usant les seves llengües maternes amb els seus fills i que els mestres usin els mateixos per a ajudar els nens a establir connexions entre els idiomes del seu entorn.

És més fàcil per als nens involucrar-se amb els idiomes que s'ensenyen a l'escola quan es reconeixen els seus propis, ja que aquests els utilitzen en l'entorn familiar. Donar valor als diferents idiomes i procedències culturals dels nens augmenta l'autoconfiança i l'autoestima necessàries per a l'èxit educatiu i professional.

La participació dels pares en les activitats escolars estableix una relació de confiança mútua entre les escoles i les famílies, i ajuda als nens a dedicar-se als seus estudis.

Hauríem de donar als futurs ciutadans l'oportunitat de construir experiències positives amb les múltiples identitats dels seus companys i les seves famílies perquè puguin sentir-se orgullosos dels qui són i perquè se sentin acceptats i entesos pels qui els envolten. És imprescindible per a poder conviure junts i en pau.

Per a permetre que tots construeixin la seva pròpia identitat basada en la seva vida familiar i les seves relacions dins i fora de l'escola, és vital que l'escola accepti el desafiament. Avui dia, l'escola no només és un lloc on un adquireix coneixement, és també el lloc on un comparteix les seves habilitats i coneixements i on un aprèn a conviure no només compartint un idioma sinó varis per a construir valors comuns.

Fonts

http://christinehelot.u-strasbg.fr/wp-content/uploads/2013/02/2006-Chap-Young-He%CC%81lot-Diversite%CC%81-ling-et-cult-a%CC%80-le%CC%81cole.pdf

 

Beacco, J-C. et Byram, M. (2003). Guide pour l’élaboration des politiques linguistiques éducatives en Europe. De la diversité linguistique à l’éducation plurilingüe. Strasbourg, France: Éditions du Conseil de l’Europe.

 

Candelier, M. (2003) L’éveil aux langues à l’école primaire. Evlang: bilan d’une innovation européenne. Bruxelles: De Boeck.

 

Perregaux, C. (1998) « Avec les approches d’éveil au langage, l’interculturel est au centre de l’apprentissage scolaire », Bulletin Suisse deLinguistique Appliquée, 67, p. 101-110.

Perregaux, C. ; De Goumoëns, C. ; Jeannot, D. et De Pietro, J.F. (2003). Education et Ouverture aux langues à l’école: EOLE, vol 1& 2. Neuchâtel : Conférence Intercantonale de l’Instruction Publique de la Suisse Romande et du Tessin.

 

Young, A. et Hélot, C. (2003) « Language Awareness and/or Language Learning in French Primary Schools Today. » In Language Awareness 12 (3&4), Multilingual Matters, Clevedon, Royaume Uni, p. 234-246