Identificar i treballar amb els diferents nivells de competència lingüística del’alumnat «nouvingut»

 

 

Melinda Dooly i Claudia Vallejo

Universitat Autònoma de Barcelona

O

PDF

 

El professorat hauria de tenir en compte que l’alumnat nouvingut té diferents orígens lingüístics i necessiten  adquirir progressivament la llengua vehicular de l’escola. Aquest aprenentatge es durà a terme al llarg de diverses fases i anys (per a més informació, vegeu «Crear un ambient inclusiu per donar suport a l’aprenentatge de la llengua»). És molt important que el professorat entengui els diferents nivells de la competència lingüística de l’alumnat nouvingut i  tingui certes estratègies per donar-los suport en el procés de  desenvolupament de la llengua de l’escola.

 

La primera fase del desenvolupament de la llengua

 

 

La primera fase (durant els primers mesos) consisteix en l’adaptació al nou ambient. Encara que aquesta fase inevitablement consisteix en l’adaptació lingüística, sociocultural i personal de les persones nouvingudes, aquest article només es centra en les diferents fases del desenvolupament de la llengua. Durant aquest període, l’estudiant presenta grans dificultats a l’hora de comunicar-se en la llengua de l’escola (o no es pot comunicar en absolut en alguns casos, depenent de les semblances entre la seva llengua materna i la de l’escola). És per això que el professorat juga un paper molt important, actuant com a referent físic per a l’alumnat nouvingut i com algú que aporta el suport necessari per motivar-lo a emprar  la llengua vehicular de l’escola quan estigui preparat per fer-ho. Per descomptat, la velocitat en la qual  es comencen a utilitzar les paraules i les expressions més comunes a l’aula variarà depenent de l’individu.

 

En aquesta fase inicial, la comunicació no verbal és crucial. El professorat hauria d’utilitzar diverses estratègies de comunicació, com ara els gestos, el contacte visual, l’ús de fotografies o dibuixos per il·lustrar conceptes clau, etc. (vegeu «Crear un ambient inclusiu per donar suport a l’aprenentatge de la llengua» per a més suggeriments). També és important repetir les instruccions de forma verbal diverses vegades, amb una enunciació clara i l’ús de frases curtes i directes. Això no significa parlar més alt o més lentament del normal ja que podria insinuar que l’oient té dificultats d’oïda o una discapacitat intel·lectual. Són de gran ajuda la repetició, la reformulació i l’èmfasi de paraules clau que estiguin relacionades amb accions específiques, llocs o rutines. També és una bona estratègia representar les instruccions o proporcionar exemples que serveixin de model  de l’activitat que es planteja.

 

El professorat hauria de tenir una cura especial a l’hora de pronunciar correctament el nom dels    infants nouvinguts i assegurar-se que els altres companys i companyes facin el mateix. És important, si és possible, aprendre algunes frases clau (salutacions, instruccions simples, ...) en la llengua de l’alumnat nouvingut. Alhora, és útil buscar diverses maneres d’ensenyar-li les mateixes frases en la llengua vehicular de l’escola, o bé fent tàndems entre alumnat autòcton i al·lòcton (l’una ensenya a l’altra), o bé preparar  activitats on hi participa tota la classe. No obstant això, als infants nouvinguts se'ls hauria de permetre un període passiu d’observació si ho necessiten, ja que els dona temps a interioritzar el procés d’aprenentatge de la llengua.

 

Assegurar-se que es proporciona suficient suport visual i oral (per exemple amb gravacions)  pot ajudar a l’aprenentatge d’expressions clau i del vocabulari relacionat amb el dia a dia de l’aula (vegeu el document Reflexions entorn a com ajudar l’alumnat nouvingut a entendre les instruccions que es donen a l‘aula). Captar altres estudiants de la classe perquè elaborin els material ajuda a estalviar temps alhora que serveix com a experiència d’aprenentatge per a tothom,  introdueix l’autoaprenentatge i enforteix qui aprèn.

 

Després de la fase inicial, l’alumnat novell normalment fa una transició cap a un nivell que es pot equiparar amb el nivell A1 del Marc Comú. Normalment aquest procés comença el primer any i consisteix principalment en l’adquisició de vocabulari directament relacionat amb el context de la classe i de l’escola i amb l’ús d’estructures de comunicació més funcionals. En aquest nivell, l’infant començarà a entendre i a utilitzar expressions i frases del dia a dia molt simples i podrà comunicar-se per poder cobrir les necessitats bàsiques. Al principi, la interacció verbal només serà possible amb la col·laboració estratègica parlants però, amb el temps, i a mesura que s’apropa, el final del primer any, serà mes fluïda.

 

Quan es fan preguntes al grup, l’alumnat sol respondre normalment amb una sola paraula o frases curtes. Si els infants nouvinguts ja estan alfabetitzats en la seva primera llengua, poden començar a entendre cartells o rètols escrits amb paraules simples i comunes i també notes que contenen informació clara ; per contra, la evolució de l’alfabetització en la llengua vehicular portarà mes temps. En aquesta fase, utilitzar bafarades amb diàlegs o etiquetes amb els noms dels materials de la classe i frases comunes és una manera de tenir aquests recursos a mà per  ajudar a relacionar l’oralitat i l’escriptura. L’alumnat nouvingut començarà  a ser capaç d’expressar quan no entén alguna cosa i demanar que se li repeteixi. També podrà escriure la seva informació personal (nom, edat, etc.), copiar o escriure paraules i frases curtes amb l’ajuda d’exemples com a model. Un cop més, això depèn del nivell d’alfabetització que tingui en la seva llengua materna.

 

 

 

Algunes estratègies que donen suport al desenvolupament de la llengua durant la fase primerenca

 

 

A mesura que l’aprenent nouvingut fa la transició cap a un nivell  A2 o nivell bàsic de la llengua (normalment durant el primer any), les principals barreres de comunicació comencen a superar-se progressivament ja que comença a adquirir les rutines bàsiques de comunicació (salutacions, demandes, respostes simples) i comença a interactuar amb els companys i les companyes. L’habilitat de comprendre  les situacions del dia a dia i l’adquisició del lèxic relacionat amb l’entorn avança més ràpidament. Normalment, la comprensió ve primer, seguida de la expressió oral guiada, i per últim de la integració del lèxic a través de la expressió no estructurada (menys guiada) per part de l’alumnat.

 

Al igual que a la fase inicial, durant la transició, el professorat ha de parlar de forma clara i lenta (encara que no massa lenta ja que els/les alumnes es podrien sentir qüestionats/qüestionades intel·lectualment), utilitzant les estructures correctes però de la forma més simple possible i fent èmfasis en les paraules clau. D’altra banda, caldria exemplificar les instruccions i explicacions orals tantes vegades com fos possible,  i s’hauria d’utilitzar la expressió corporal i els gestos. També és molt important repetir paraules i frases pronunciades per l’alumnat a fi d’ elogiar-lo, felicitar-lo i motivar-lo. Diversos estudis mostren una relació directa entre rebre missatges inspiradors i la motivació per l’aprenentatge. També indiquen una correlació entre les actituds positives i l’interès de l’alumnat nouvingut a l’hora d’aprendre la llengua vehicular de l’escola, i el valor que donen a la seva pròpia llengua el professorat i la resta de companys i companyes (Vila, Siqués i Oller, 2009).

 

La distribució de la classe també pot crear un impacte en l’evolució de la llengua de l’alumnat nouvingut, per això és important que segui al costat d’un altre infant que estigui disposat a ajudar sempre que pugui. L’ús de racons d’activitats i el canvi freqüent de seients pot garantir que l’alumnat nouvingut entra en contacte amb una varietat d’accents, tons i usos de la llengua, ja que cada infant autòcton té el seu estil lingüístic particular.

 

És bo per a tothom que les activitats que es plantegen a l’aula siguin amenes. L’ús de cançons i cantarelles  pot ajudar a l’aprenent nouvingut a  percebre la fonètica i l’entonació de pròpia de la llengua meta i a aprendre  lèxic  o estructures sintàctiques específiques. Acompanyar les cançons amb moviments físics, gestos o coreografies – trets de vídeos populars o  bé dissenyats per l’alumnat ofereix a l’alumnat nouvingut l’oportunitat de participar en les activitats que es plantegen a l’aula. De manera similar, llegir en veu alta o narrar histories fa que l’aprenent prengui consciència de l’entonació, l’expressió i el ritme de la llengua vehicular i el motiva a llegir i utilitzar la llengua de forma creativa. A mesura que l’alumnat és més autònom, pot realitzar, en parelles o grups de tres, jocs de vocabulari i tasques fent servir eines TIC .

 

A partir del segon any en endavant, l’estudiant serà més competent de forma progressiva en l’ús de la llengua vehicular en contextos limitats. Cada vegada més, serà capaç de seguir el contingut curricular i d’adquirir els coneixements  corresponents al nivell en el qual es troba. Cap al tercer any l’alumnat nouvingut haurà adquirit una riquesa lèxica significativa i  dominarà les estructures bàsiques de la comunicació. No obstant això, és important entendre que això no significa que tinguin  la mateixa capacitat que l’alumnat al·lòcton per seguir les classes. Diversos estudis mostren que es necessiten entre 5 i 7 anys per poder dominar el llenguatge acadèmic necessari per comprendre continguts curriculars en una nova llengua.

 

L’augment del nivell d’ús de la llengua

 

Cal que el professorat proposi activitats que progressivament augmentin la complexitat en l’ús de la llengua per part de l’alumnat nouvingut. Focalitzant-se en l’ús d’un llenguatge més acadèmic pots ajudar a superar aquelles barreres que dificulten l’aprenentatge de continguts. Estructurar bé la pròpia interacció quan es plantegen les activitats d’aprenentatge, oferir sempre un model del tipus de producció lingüística que s’espera i planificar activitats en grups d’aprenents són  eines clau en aquesta fase de desenvolupament. Per últim, és important ajudar l’alumnat nouvingut a  familiaritzar-se de forma progressiva amb el lèxic i les estructures complexes necessàries per adquirir coneixements en les diverses assignatures.

 

 

En tot aquest procés, és important que l’alumnat faci activitats que li permetin desenvolupar les cinc destreses comunicatives  (escoltar, parlar, interactuar, llegir i escriure) en comptes de centrar-se en una sola. Per exemple, es pot demanar als/ a les alumnes que mirin un vídeo curt amb subtítols que narri una historia incompleta i que s’inventin  un final (de forma escrita, individualment o en grups). Atès que les activitats s’aniran fent més complexes, és important permetre a l’alumnat nouvingut  fer servir la llengua en la qual es senti més còmode a l’hora d’aportar o formular una resposta o solució. La producció de l’alumnat també pot incloure diverses llengües, de manera que el professorat pugui motivar als infants nouvinguts  a trobar semblances entre la nova llengua i la materna. D’aquesta manera, professorat i alumnat treballaran de forma conjunta  per crear situacions en les que, cada vegada més, s’incrementarà l’ús a la llengua vehicular de l’escola.

 

Durant totes les fases del desenvolupament de la nova llengua, s’han de tenir sempre presents les altres llengües i no només la llengua vehicular de l’escola. Obrir les aules a  una varietat de llengües, cultures i històries a través de les famílies, de l’ús de materials  multilingües i de l’accés a xarxes socials, motivarà a l’alumnat nouvingut a ensenyar a la resta de membres del grup les seves tradicions i les seves llengües. Amb aquest tipus d’activitats tothom hi surt guanyant.

 

 

Referències bibliogràfiques

 

Vila, Ignasi, Siqués, Carina, i Oller, Judit (2009) Usos lingüístics de l’alumnat d’origen estranger a l’educació primària de Catalunya. Zeitschrift für Katalanistik 22, 95–124.