Identificar i treballar amb els diferents nivells de competència lingüística del «nouvingut»

Identificar i treballar amb els diferents nivells de competència lingüística del «nouvingut»

 

Melinda Dooly and Claudia Vallejo
Universitat Autònoma de Barcelona

 

Els professors deurien tenir en compte que els nous estudiants que arriben a l’escola de diferents orígens lingüístics experimentaran una adquisició progressiva de la llengua vehicular de l’escola que s'estendrà al llarg de diverses fases i anys (per a mes informació i descripció sobre els nous estudiants i la seva recepció, vegeu «Creating an inclusive environment for language support»). És molt important entendre els diferents nivells de la competència lingüística dels estudiants acabats d’arribar així com tenir certes estratègies per donar suport al seu desenvolupament.

La primera fase del desenvolupament de la llengua

La primera fase (durant els primers mesos) consisteix en l’adaptació al nou ambient. (Encara que esta fase inevitablement consisteix en l’adaptació lingüística, sociocultural i personal, de les dos últimes no en parlarem aquí). Aquest article només es centra en les diferents fases del desenvolupament de la llengua. Durant aquest període, l’estudiant presenta gran dificultat a l’hora de comunicar-se amb la llengua de l’escola (o no es pots comunicar en absolut en alguns casos, depenent de les similituds entre la seva llengua materna i la de l’escola). Es per això que el professors juga un paper molt important, actuant com un referent físic per al nou arribat i deu aportar el suport necessari per a motivar a l’estudiant a involucrar-se amb la llengua vehicular quan estigui preparat. Per suposat, la velocitat en la qual comence a utilitzar les paraules i les expressions mes comuns en la classe variarà depenent de l’individu.

En aquesta fase inicial, la comunicació no verbal es crucial. Els professors deurien utilitzar diverses estratègies de comunicació, com per exemple gestos, el contacte visual, l’ús de fotografies o dibuixos per conceptes clau (vegeu «Creating an inclusive environment for language support» per a mes suggeriments). També es important repetir les instruccions de forma verbal diverses vegades, amb una enunciació clara i l’ús de frases curtes i directes. Això no significa parlar mes alt o mes lentament del normal ja que podria insinuar que l’oient te dificultats d’oïda o una discapacitat intel·lectual. Son de gran ajuda, la repetició, la reformulació i el èmfasis de paraules clau que estiguen relacionades amb accions específiques, llocs o rutines. També es una bona estratègia representar les instruccions o fer de model d’exemple de l’activitat.
El professor deuria tenir una cura especial a l’hora de pronunciar correctament el nom dels nous estudiants i assegurar-se de que els companys fan el mateix. Es important aprendre algunes frases clau (salutacions, instruccions simples) en la llengua del nouvingut si es possible. Al mateix temps, busca diverses maneres d’ensenyar-li les mateixes frases en la llengua vehicular de l’escola. O bé fent tàndem entre els nous estudiants i els companys (cadascun ensenya a l’altre) o bé amb activitats on participe tota la classe. No obstant això, se'ls deuria permetre un període passiu d’observació si ho necessiten , ja que els dona temps a interioritzar el procés d’aprenentatge de la llengua.

Estiguis segur i proporciona suficient ajuda visual i oral (ex. gravacions) per a ajudar en l’aprenentatge d’expressions clau i el vocabulari relacionat amb el dia a dia en la classe. Captar a altres estudiants de la classe per a que elaboren els material ajuda a estalviar temps al mateix temps que serveix com a experiència d’aprenentatge per a tots e introdueix l’autoaprenentatge i enforteix als estudiants.

Després de la fase inicial, el principiant normalment fa transició a un nivell que es pot equiparar amb el A1. Normalment aquest comença en el primer any i consisteix principalment en l’adquisició de vocabulari directament relacionat amb el context de la classe i de l’escola i amb estructures de comunicació mes funcionals. En aquest nivell, l’aprenent començarà a entendre i a utilitzar expressions i frases del dia a dia molt simples i podrà comunicar-se per a necessitats bàsiques. Al principi, la interacció verbal només serà possible amb la col·laboració estratègica d’altres locutors de la llengua però, amb el temps i a mesura que s’aprope el final del primer any serà mes fluida.

Quan es fan preguntes, els estudiants solen respondre normalment amb una sola paraula o frases curtes. El nouvingut pot començar a entendre cartells o rètols escrits amb paraules simples i comuns i notes amb la informació clara (si ja estan instruïts en la seva pròpia llengua; per contra, la evolució d’alfabetització en la llengua vehicular portarà mes temps). En aquesta fase, utilitzar globus de diàleg o etiquetes amb els noms dels materials i frases comuns per tota la classe es una manera de tenir aquests recursos a mà per a ajudar a lligar la part oral i l’escrita. El nou estudiant començarà a ser capaç d’expressar amb la repetició quan no entén alguna cosa. Aquest també podrà escriure la seva informació personal (nom,edat, etc.), copiar o escriure paraules i frases curtes amb l’ajuda de models d’exemples o altres mitjans (una vegada més, això depèn del nivell d’alfabetització que tingui en la seva llengua materna).

Algunes estratègies que donen suport al desenvolupament de la llengua durant la fase primerenca

A mesura que l’aprenent fa la transició al A2 o nivell bàsic de la llengua (normalment durant el primer any), les principals barreres de comunicació comencen a superar-se progressivament ja que el nouvingut comença a adquirir les rutines bàsiques de comunicació (salutacions, demandes, respostes simples) i comença a interactuar amb els seus companys. La comprensió en les situacions del dia a dia i l’adquisició del lèxic relacionat amb l’entorn avança més ràpidament. Normalment, la comprensió ve primer, seguida de la expressió oral guiada, i per últim de la integració del lèxic a través de la expressió no estructurada (menys guiada) per part de l’alumne.

Al igual que en la fase inicial, durant la transició, el professor ha de parlar de forma clara i lenta (encara que no massa lenta ja que l’alumne es podria sentir qüestionat intel·lectualment), utilitzant les estructures correctes però de la forma mes simple possible i fent èmfasis en les paraules clau. Tantes vegades com es pugui, es deurien exemplificar les instruccions i explicacions orals i es deuria utilitzar la expressió corporal i els gestos. Fes l’intent de repetir paraules i frases per a elogiar, felicitar i motivar als alumnes. Diversos estudis mostren una relació directa entre rebre missatges inspiradors i la motivació per l’aprenentatge. També indiquen una correlació entre las actitud positiva i l'interés dels nous estudiants a l’hora d’aprendre la llengua vehicular de l’escola, i el valor que donen a la seva pròpia llengua els professors i la resta dels companys (Vila, Siqués & Oller, 2009).

La distribució de la classe també pot crear un impacte en la evolució de la llengua del principiant. Assegura’t de que l’alumne està assegut al costat d’un altre company que està disposat a ajudar sempre que pugui. L’ús de racons d’activitats i el canvi freqüent de seients pot exposar al nou estudiant a diferents accents, tons i usos de la llengua ja que cada alumne tindrà els seu estil lingüístic particular.

Es bo per a tots els involucrats que les activitats de la classe es facin amenes. L’ús de cançons i cants pot ajudar a la percepció fonètica, a l’entonació i a l’aprenentatge de lèxic especific o estructures del llenguatge. Acompanyar les cançons amb moviments físics, gestos o coreografies – trets de vídeos populars o bé dissenyats pels alumnes – dóna l’oportunitat de participar als nous estudiants. De manera similar, llegir en veu alta o narrar histories fa que l’aprenent prengui consciència de l’entonació, l’expressió i el ritme de la llengua vehicular al mateix temps que els motiva a llegir i utilitzar la llengua de forma creativa. A mesura que els alumnes siguen mes autònoms es poden unir en parelles o grups de tres amb programes TIC i jocs de vocabulari.

A partir del segon any en endavant, l’estudiant serà mes competent de forma progressiva en l’ús de la llengua vehicular en contextos limitats. Aquest, cada vegada més, serà capaç de seguir el contingut curricular i d’adquirir els coneixements meta que li correspon en el nivell en el que està. Per al tercer any els estudiants hauran adquirit una abundància lèxica significant i tindran dominades les estructures bàsiques de la comunicació. No obstant això, es important entendre que això no significa que tenen la mateixa capacitat que els altres companys natius per a seguir les classes. Diversos estudis mostren que els aprenents necessiten entre 5 i 7 anys per a dominar el llenguatge acadèmic requerit per a tenir un accés complet al pla d’estudis en la nova llengua.

 

Augment del nivell d’ús de la llengua

El professors deuen aportar activitats que enriqueixin cada vega més la complexitat de l’ús del llenguatge dels nous estudiants. Focalitzant-se en l’ús d’un llenguatge més acadèmic pots ajudar a superar barreres per a aprendre el contingut de les assignatures. Algunes eines clau en aquesta fase de desenvolupament són una interacció ben estructurada durant les activitats d’aprenentatge, que el professor sigui un model d’exemple continu i l’aprenentatge entre companys. L’estudiant s’haurà de familiaritzar de forma progressiva amb el lèxic i estructures complexes que presenten les assignatures.

Els estudiants deuran fer activitats que treballen les diferents modalitats de comunicació (llegir i escriure) i no només centrar-se en una sola. Per exemple, es pot demanar als alumnes que mirin un vídeo curt amb subtítols que retrati una historia incompleta i que aportin un final (de forma escrita, individual o en grups). Ja que les activitats s’aniran fent mes complexes, permet que els nous estudiants utilitzen la llengua en la qual es sentin més còmodes per a poder aportar o formular una resposta o solució. La producció també pot incloure diverses llengües, de forma que els professors puguen motivar al estudiants a trobar similituds entre la nova llengua i la materna. D’aquesta manera, professors i estudiants treballaran de forma conjunta per a crear situacions en les que, cada vegada més, es donarà ús a la llengua vehicular de l’escola.

Durant totes les fases del desenvolupament de la llengua, s’ha de tenir sempre presents les altes llengües i no només la llengua vehicular de l’escola. Aportar a la classe una varietat de llengües, cultures i historia a través dels familiars, materials multilingües i xarxes socials, motivarà als nous arribats a ensenyar als seus companys les seues tradicions i llengües. Amb aquestes activitats tothom surt guanyant.

 

Fonts

Vila, I., Siqués, C. & Oller, J. (2009) Usos lingüístics de l’alumnat d’origen estranger a l’educació primària de Catalunya. Zeitschrift für Katalanistik 22, 95–124.