Crear un ambient inclusiu per al suport de la llengua

Crear un ambient inclusiu per al suport de la llengua

 

 

 

Melinda Dooly and Claudia Vallejo

Universitat Autònoma de Barcelona

 

 

Qué vol dir ser un “nouvingut”?

 

Hi ha hagut un nombreconsiderable de discussionsen relació amb l’impacte de l’augment de la diversitat a les classes; tots els estudiants son únics e individuals. Encara ara, tindre a un nombre d’estudiants que tenen poc o cap coneixement del llenguatge que normalment s’utilitza per a les classes i les activitats de l’escola i per dirigir el procés d’aprenentatge a classe resulta ser bramador per als professors i els administradors de l’escola. També resulta un repte per als professors acceptar els repertoris del llenguatge (múltiples a sovint) dels seus alumnes i promoure de forma significativa la utilització del llenguatge vehicular d’aprenentatge de l’escola.

 

 

Els “nouvinguts”, (estudiants nous acabats d’arribar) es consideren a tots aquells estudiants que han arribat a l’escola entre els últims 24 i 36 mesos (varia depenent la regió o el país) i els quals la seva llengua materna o varietat lingüística (i de vegades, origen sociocultural) es diferent de la llengua d’impartició de l’escola.

Els estudiants que necessiten ajuda amb el llenguatge i el procés d’integració acudeixen als estudiants que no son necessàriament principiants però que requereixen d’un suport per a poder seguir les assignatures comuns.

 

Estratègies per a assegurar un ambient inclusiu dins de la classe.

Al comparar diferents polítiques que han sigut publicades al voltant del mon, podem fer una llista de les estratègies principals mes comuns per a crear un ambient inclusiu per als nouvinguts dins de la classe.

 

Abans de l’arribada

 

Els professors  deurien començar a preparar la benvinguda dels nous estudiants bé, abans de la seva arribada a la classe. Alguns punts a seguir son:

 

  • Assegura’t que la resta de la classe sap de la seva arribada. L’anunci deuria estar acompanyat amb un diàleg obert que abasti les expectatives dels estudiants, temors, coneixement del país del qual arriben els nous estudiants, idees equivocades, dubtes, i una exposició essencial de la informació (secundària) rebuda, per part d’altres, respecte als nous estudiants (informació de la família, comunitat, etc.).

 

  • Involucra a la resta de la classe en la benvinguda dels nous estudiants. Aquesta deuria considerar-se com un esdeveniment festiu i no patriòtic.

 

  • Planteja l’arribada del nou estudiant com una oportunitat per a tothom d’expandir els coneixements d’altres llengües i cultures, i exposa els avantatges d’aprendre sobre altres llengües i cultures ara en el present i en el seu futur.

 

  • Fes que els altres estudiants formen part de la benvinguda, partint de la exposició d’idees per fer que la classe sigui acollidora i amb un ambient amigable per a poder establir una rotació entre companys i ajudar-se mútuament.

 

  • Aprén paraules i frases en les llengües maternes dels principiants i motiva als altres estudiants a que també ho facin.

 

  • Assegurat de que totes les cultures i llengües representatives de la classe reben la mateixa atenció i reconeixement a través d’exposicions, material didàctic i activitats d’aprenentatge.

 

  • Pot ser sigui la part mes important. Plantejar la diversitat dins la classe com una oportunitat i una font potencial d’aprenentatge per a tots.

 

Construint relacions

 

Per suposat, donar la benvinguda al nouvingut a la classe va molt mes enllà d’una benvinguda acollidora. Es necessària la creació de relacions basades en el respecte. Aquí es deixen varies idees:

 

  • Dedica temps a l´horari de les classes per a debats oberts que tracten la cohesió social dins la classe. No jutges les intervencions i comentaris dels estudiants (ex. no castigues els comentaris negatius) sinó intenta guiar el diàleg cap a actituds i comportaments mes positius.

 

  • Alguns estudiants, pot ser, prefereixen fer els comentaris de forma privada. Proporciona a tots la oportunitat de participar (ex. bústia, taulell d’anuncis per a suggerir temes, etc.). Has de permetre als estudiants fer els comentaris en al seva llengua materna i tu utilitzar un traductor i així mantenir la essència.

 

  • Crear un espai per a les llengües maternes dels estudiants per a utilitzar en les activitats de la classe i produir materials que exposen la diversitat lingüística de las classe com a un col·lectiu d’actius (vegin-se, per exemple, «language biography portraits by Busch 2006 o Prassad 2014»).

 

  • Introdueix la lectura bilingüe i la narració d’activitats (vegin-se els materials disenyats per Zaidi, 2018 – mòduls temàtics a konectproject.com)

 

  • Mantingues el contacte amb la família dels nous estudiants. Sempre que sigui possible, utilitza els seus coneixements culturals i lingüístics com a recursos d’aprenentatge per a tota la classe (vegin-se a Vallejo&Noguerol, 2018).

 

  • Proporciona al nouvingut una agenda (si no té accés a una). Assegura’t de que tot el treball i els deures estan degudament anotats. Parla de la importància de l’agenda amb els responsables dels estudiants.

 

 

Mantenir el suport

 

Crear un ambient inclusiu no es tracta només de que els estudiants es sentin còmodes. El professor també es responsable d’assegurar que el nou arribat conta amb el màxim suport possible per a involucrar-se al mateix aprenentatge que la resta de la classe. Aquí hi ha algunes opcions en les quals el professor pot ajudar:

 

  • Assegura’t que els materials estan suficientment adaptats per a que siguin accessibles per al nouvingut sense simplificar de més la demanda cognitiva.

 

  • Dona ordres senzilles i directes (una o dos instruccions progressivament).

 

  • Acompanya les instruccions i les explicacions amb suport actiu o visual (ex. il·lustracions, vinyetes, objectes reals, gràfiques, fent gestos, etc.)

 

  • Investiga sobre els interessos dels estudiants, preferències, habilitats i inclou-les en les activitats (ex. dibuixar, futbol, llegir còmics, jugar a videojocs...)

 

  • Inclou característiques reconegudes en la cultura dels nens i dels joves per a crear interessos en comú amb els altes companys. També es necessari crear un espai per a exposar els coneixements i habilitats i que d’aquesta manera puguen ser reconegudes pels seus companys.

 

  • Crea activitats «multimodals» que permetin al nouvingut exposar altres fonts de comunicació i modalitats (a través de tecnologia, ball, art) al mateix temps que la llengua o la parla.

 

  • Estableix expressions i frases en comú amb els estudiants per manifestar que han entés les instruccions o els conceptes principals així com proposar una forma mes segura d’expressar la incomprensió sense que es sentin avergonyits.

 

  • Després d’introduir una activitat a tota la classe, comença per treballar l’exercici amb el nou arribat i dona-li la opció de fer-la ell sol quan demostre les capacitats.

 

  • Assigna unes pautes que ajuden a la execució dels exercicis (plantilles, glossari de paraules clau, preguntes de elecció múltiple, etc.).

 

  • Permet descansos. Requereix un gran esforç d’aprenentatge per a l’estudiant quan la llengua de l’escola no es la seva materna.

 

  • Intenta sempre aportar reforç positiu i focalitza’t en l’esforç i no en el resultat. Es deuria reconéixer la millora de la llengua a nivell oral i escrit  en termes com la comprensió de la idea general, el entusiasme per aprendre, etc.

 

  • No avaluïs el treball només amb correccions o comentaris escrits. Revisa el treball realitzat de manera verbal amb l’estudiant per a confirmar que entenen tant el que han fet bé com el que necessiten millorar.

 

 

Els professors deurien ser conscients de que normalment son el principal contacte i el mes visible amb la llengua vehicular, tenint en compte que es necessiten molts d’anys per a aprendre una llengua (dos o tres anys per a comunicar-se amb conversacions informals i entre cinc i set anys amb a un llenguatge mes acadèmic). Com a conseqüència, el llenguatge s’ha d’estimular durant tot el procés d’educació. Aquí hi ha alguns exemples de com fer-ho:

 

  • Recorda que els professors son models del llenguatge. Tingues en conte la manera en la que utilitzes la llengua meta. Fes que sigui accessible i no una barrera impossible de superar.

 

  • Respecta i compren el «període de silenci» del nouvingut – una fase en la que es veu, a sovint, el nou aprenent, abans de començar a mostrar resultats en la nova llengua.

 

  • Estar en el període de silenci no significa que s’ha d’excloure al nou estudiant de les activitats de la classe. Els treballs en grup poden ser realment estimulants per a generar la pràctica eventual de la llengua.

 

  • El treball en grup, assigna diferents rols al principiant per a conéixer les seves possibilitats i limitacions i assegura el que trobe la manera de tenir una participació rellevant en la dinàmica del grup.

 

  • Prioritza activitats en grup que centren l’atenció en la diversitat (ex. dos professors a la classe, grups heterogenis, estacions d’aprenentatge, utilització de la tecnologia en parella, etc.).

 

  • Dissenya activitats individuals per a l’aprenentatge de la llengua per a complementar les activitats diàries dins de la classe (ex. material amb contingut que s’enfoca de manera especial en el llenguatge).  Aquests es poden dissenyar conjuntament amb l’especialista en la llengua.

 

 

Es també important que el professor entengue les diferents fases de l’adquisició de la llengua per les quals el nou arribat ha de passar i saber interactuar amb ell durant el llarg procés de desenvolupament d’una manera que transmeti suport i no dificulti la evolució de cada nen. Entendre les diferents fases i adaptar-les a les diferents estratègies d’aprenentatge no es fàcil. Per a mes informació sobre les mateixes, vegeu el document anomenat «Identifying levels of linguistic competence».

 

 

Fonts

 

Busch, Brigitta. (2006). Language biographies – approaches to multilingualism in education and linguistic research. In Language biographies for multilingual learningby Brigitta Busch, Aziza Jardine and Angelika Tjoutuku, p. 5-17. Cape Town: PRAESA.

Prasad, Gail. (2014). Portraits of Plurilingualism in a French International School in Toronto: Exploring the Role of Visual Methods to Access Students’ Representations of Their Linguistically Diverse Identities. Canadian Journal of Applied Linguistics / Revue canadienne de linguistique appliquée17(1): 51–77.

Vallejo, Claudia & Artur Noguerol. (2018). La multiculturalitat en els projectes de treball: les catifes viatgeres. [The multiculturality in learning projects: The travelling luggage. In Silvia Melo-Pfeifer & Christian Helmchen (Eds.), Plurilingual Literacy Practices. Bern: Peter Lang.

Zaidi, Rahat. (2018). A proposal for 21st century education: An introduction to dual language book reading. Barcelona: Konect Teaching Materials, Module 6. Konect Project.